Ratoncito Perez

A la tradició castellana hi ha la tradició que quan a un nen se li cauen els dents un ratolinet li porta una coseta, ja sigui un dineret o bé alguna joguina sense gaire importància (segons l'economia familiar...)
Aquest ratolí l'he fet pensant en una nena preciosa i super simpàtica en el seu 5e aniversari.

Sabieu que la tradició prové d'un conte que va escriure Luis Coloma... aqui teniu una versió d'aquesta història

Mic

La Laia li agraden pocs dibuixos de la tele, però un que es mira i li agrada molt és el Mic, per això he pensat que aquesta mona posariem un nino del Mic a sobre del pastis... us ensenyo la foto de com ha quedat.... espero que li agradi.

Carme... una fotografa genial

Detall bosses

Tinc el gust de presentar-vos la Carme, és una fotografa excel·lent (tot i que porti Canon.... si, ja estem amb les rivalitats Canon - Nikon). A més de fer fotos li agrada molt anar de shoppings i llegir...
Aqui la podeu veure amb les bosses de tres conegudissimes marques pel terra (Desigual, Zara i no podia faltar el Corte Ingles...).. també porta la seva màquina de fotos amb un molt bon teleobjectiu i de la mà, un bon llibre.

L'Anna, una gran pintora

La Silvia em va encarregar que fes la seva germana, l'Anna, ja que era el seu aniversari...

Detall del quadre que esta pintant...

L'Anna és estudiant de Belles Arts, per això la vaig fer amb la carpeta de la uni a on estudia, a més la carpeta també portava una foto del seu nebot preferit, en Nil i un logo de "I love beer" (com tots els joves li agrada molt sortir de festa i pendre alguna cerveseta -i més ara, que s'apropa l'estiu, a qui no li ve de gust una cerveseta fresqueta?-).

Li agrada molt pintar, per això la vaig posar al costat d'un dels seus quadres i pintant un altre de les seves obres d'art....

Normalment la podeu trobar vestida amb samarretes d'universitats americanes i pantalons texans.

Elena

Detall del logo de Cannon

Tinc el gust de presentar-vos a l'Elena.... una enamorada de la fotografia... qui us agradi la fotografia sabreu que hi ha una eterna baralla (en plan broma -o alguns s'ho prenen més en serio-) entre Cannon i Nikon... doncs ella és Cannonista... potser a la foto no es veu gaire bé, però la nina porta el logo de la marca a la camara...
A més sempre va super fashion i guapa, li agrada molt arreglar-se, en aquesta ocasió porta una samarreta de purpurina, de color plata (qui la conneixeu ja sabreu que aquest color va molt lligat a ella)...
Entre les seves aficions destacan les manualitats, en concret el feltre, té dos blocs que es diuen el fieltro de Cacu petita  també podeu anar a l'altre bloc...També el feltre està present en aquesta nina, ja que a la samarreta de purpurina porta un cor de feltre.

Comunions

És temps de comunions... per això pensant en aquestes dates tant importants per als petits de la casa he preparat aquesta nineta, que espero que us agradi.
Si voleu una nina personalitzada per a algun nen o nena que faci la comunió poseu-vos en contacte amb mi, puc personalitzar el cabell, la forma del vestit, les sabates, els complements que volgueu que porti....
Si voleu també es poden fer nuvis i núvies al vostre gust.....

Marieta vola vola

La Laia va a la llar d'infants, a la seva clase cada nen està representat per una imatge diferent, a ella li va tocar la marieta, per això aquesta nina està feta pensant amb ella...
Us deixo un vídeo del youtube que és la canço de la Marieta, que tot sigui dit, ella sap cantar super bé...

Paquita, una dona molt activa

L'altre dia la Silvia em va demanar un encàrrec molt especial... volia que fes la Paquita ja que feia 65 anys....
La Paquita és una dona amb molts gustos i aficions... la seva passió principal són els seus tres nets, l'Adriana, la Julia i en Nil, per això vaig pensar que ells no podien faltar a la foto...
Li agraden molt les vaques, per això em va demanar si les sabates podien ser en forma de vaqueta... li agrada vestir moderna i porta ulleres...
La Paquita li encanta descobrir països nous i llunyans, per això no podia faltar la maleta de viatge amb rodes i algunes banderes per decorar la maleta... També li agrada el whisky, per això a la maleta també hi ha un logo de JB.
Li agrada fer mitja i imagino que li agradarà ensenyar aquesta professió als seus nets, per això li vaig posar a la mà de l'Adriana unes agulles per fer mitja i un cabdell al terra...
Altres aficions que té són la lectura, les sevillanes.... per això vaig unir aquestes dues aficions amb un llibre que fos sobre aquest ball...
Ah! i li agraden els puzzles i col·lecciona sabates de miniatures, en la foto no s'aprecia gaire però aquest puzzle és sobre sabates..

Ventafocs

Detall del conte

Per un aniversari molt especial, el primer anyet de la Teresa, hem fet aquesta nina... A més de la nina també hi havia un conte de regal (un conte d'aquests que tenen sons, molt xulo)... la meva opció era agafar la Ventafocs quan encara no és princesa o quan ja és princesa... mirant per internet vaig veure que tothom feia la Ventafocs princesa i vaig pensar que per portar la contraria a la gent faria l'altre versió de la Ventafocs... així també, a casa de la petita, de princesa només n'hi hauria una : La Teresa.
Per els qui no coneixeu aquest clàssic.... us passo el text que he tret de la web Tot contes:

Hi havia una vegada una jove molt bella que no tenia pares, sinó madrastra, una viuda impertinent amb dues filles cadascuna més lletja que l'altra. Era ella la que feia els treballs més durs de la casa, i com els seus vestits estaven sempre tant tacats de cendra, tots l'anomenaven la Ventafocs.

Un dia el Rei d'aquell país va anunciar que anava a fer una gran festa a la que convidava a totes les joves solteres del regne.
-Tu Ventafocs, no hi aniràs - va dir la madrastra - Et quedaràs a casa fregant el terra i preparant el sopar per a quan tornem.
Va arribar el dia del ball i la Ventafocs, molt trista, va veure sortir a les seves germanes cap al Palau Reial. Quan es va trobar sola a la cuina no va poder reprimir els seus plors.
- Per què seré tant desgraciada? - va exclamar - De sobte, va aparèixer la seva fada padrina.
- No et preocupis - va exclamar la fada- tu també podràs anar al ball, però amb una condició: quan el rellotge de Palau toqui les dotze campanades, hauràs de tornar sens falta.
I tocant-la amb la seva vareta màgica, va transformar el vestit ple de cendra en un meravellós vestit de festa. Un altre toc i va convertir una carbassa en la carrossa més magnifica de tot el reialme, i amb un últim toc, 3 ratolins van quedar convertits en els dos cavalls més bonics del regne i el xofer.
L'arribada de Ventafocs al Palau va causar admiració. A l'entrar a la sala de ball, el Rei va quedar tant pres de la seva bellesa que ballà amb ella tota la nit. Les seves germanastres no la van reconèixer i es preguntaven qui seria aquella jove.
Enmig de tanta felicitat, Ventafocs va sentir al rellotge de palau tocar les dotze.
- Oh! Déu meu! Haig d'anar-me'n! - va exclamar -
- Com una exhalació va travessar els saló i va baixar l'escalinata perdent en la fugida una sabata, que el Rei recollí enamorat.
Per trobar la bella jove, el Rei va idear un pla. Es casaria amb aquella que pogués calçar-se la sabata. Va enviar els seus heralds a recórrer tot el Regne. Les donzelles se la provaven en va, doncs no n'hi havia una a qui li anés bé la sabata.
Al final van arribar a casa de la Ventafocs, i evidentment les seves germanes no es van poder calçar la sabata, però quan se la va posar la Ventafocs, van veure amb gran sorpresa que li anava perfecte.
I així fou com el Príncep es casà amb la jove Ventafocs i visqueren molt feliços.